papapep
February 15th, 2009, 07:53 PM
Preludi a l'apunt: encara que molts de nosaltres ho tenim clar, no hem d'oblidar que som gràcies a Debian. Ubuntu sense aquesta distribució potser existiria, però segur que seria molt diferent de com és actualment. És la nostra font, i la referència que ens marca la pauta. El nostre aplaudiment, reconeixement i agraiment a la comunitat de Debianites i el seu increible projecte :-)
Correu rebut a la llista de Debian en català (debian-user-catalan@lists.debian.org), enviat per Alexander Reichle-Schmehl (tolimar@debian.org):
------------------------------------------------------------------------
The Debian Project http://www.debian.org/
Llançament de Debian GNU/Linux 5.0 press@debian.org
14 de febrer de 2009 http://www.debian.org/News/2009/20090210
------------------------------------------------------------------------
Llançament de Debian GNU/Linux 5.0
El projecte Debian es complau d'anunciar la publicació oficial de la
versió 5.0 de Debian (amb nom clau `lenny') després de 22 mesos de
desenvolupament constant. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure
que suporta un total de dotze arquitectures de processadors i inclou els
entorns d'escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE. També és compatible amb FHS
v2.3 i incorpora programari desenvolupat per a la versió 3.2 d'LSB.
Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des
d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors,
sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a dotze
arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM
PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC
(hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i
Intel EM64T (amd64).
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a
altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo
Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus
també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 `Lenny' també incorpora les
eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a
partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les
necessitats dels sistemes ARM encastats.
Debian GNU/Linux 5.0 (Lenny) inclou el port a la nova EABI d'ARM,
`armel'. Aquest nou port utilitza les característiques de processadors
ARM moderns de forma més eficient. Per tant, l'antic port ARM (arm) és
ara obsolet.
Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari
actualitzats, com l'entorn d'escriptori K 3.5.10 (KDE), una versió
actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.22.2, l'entorn d'escriptori
Xfce 4.4.2, LXDE 0.3.2.1, l'escriptori GNUstep 7.3, X.Org 7.3,
OpenOffice.org 2.4.1, GIMP 2.4.7, Iceweasel (una versió sense marca del
Mozilla Firefox 3.0.6), Icedove (una versió sense marca del Mozilla
Thunderbird 2.0.0.19), PostgreSQL 8.3.5, MySQL 5.0.51a, la col·lecció de
compiladors GNU 4.3.2, la versió del nucli de Linux 2.6.26, Apache 2.2.9,
Samba 3.2.5, Python 2.5.2 i 2.4.6, Perl 5.10.0, PHP 5.2.6, Asterisk
1.4.21.2, Emacs 22, Inkscape 0.46, Nagios 3.06, l'hipervisor Xen 3.2.1
(amb suport per a dom0 i domU), OpenJDK 6b11 i més de 23.000 altres
paquets de programari preparats per a ser utilitzats (empaquetats a
partir de 12.000 paquets font).
Amb la integració d'X.Org 7.3, el servidor d'X es configura
automàticament en la majoria d'ordinadors. Paquets afegits darrerament
també permeten suportar plenament el sistema de fitxers NTFS així com
utilitzar la majoria de de tecles multimèdia. Els fitxers amb format
Adobe Flash funcionen ara amb connectors com swfdec o Gnash. També són
presents millores generals per a ordinadors portàtils, com l'ús automàtic
de l'escalat de la freqüència de la CPU. I per gaudir del temps lliure
s'han afegit nous jocs, des de trencaclosques a jocs de trets en primera
persona. Un canvi destacable és la introducció del `goplay', un navegador
gràfic que permet filtrar, cercar, veure captures de pantalla i llegir
les descripcions dels jocs disponibles a Debian.
La incorporació d'OpenJDK, una versió lliure de la tecnologia Java de
Sun, a Debian GNU/Linux 5.0 fa possible distribuir aplicacions basades en
Java dins el repositori principal de Debian (`main').
Altres millores pel que fa a la seguretat del sistema inclouen la
instal·lació de les actualitzacions de seguretat disponibles mitjançant
l'instal·lador abans de reiniciar el sistema, la reducció dels binaris
setuid root i del nombre de ports oberts en la instal·lació estàndard, i
la compilació de paquets crítics amb les opcions d'enduriment
(«hardening») de GCC. Certes aplicacions també incorporen millores
específiques. Per exemple, PHP està preparat amb el pedaç d'enduriment
Suhosin.
Per a aquells usuaris que no siguin parlants nadius d'anglès, el sistema
de gestió de paquets ara permet la traducció de les descripcions dels
paquets, i si estan disponibles es mostraran automàticament en la llengua
de l'usuari.
Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos mitjans
d'instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la
xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori predeterminat i es troba al primer
CD. L'entorn d'escriptori K (KDE), i els escriptoris Xfce o LXDE es poden
instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux
5.0 novament s'ofereixen CD i DVD multiarquitectura, que permeten
instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc,
així com discs Blu-ray que permeten encabir l'arxiu sencer d'una
arquitectura en únic suport d'instal·lació.
A més a més dels mitjans d'instal·lació convencionals, ara és possible
utilitzar Debian GNU/Linux directament sense necessitat d'instal·lar el
sistema prèviament. Aquestes imatges especials també es coneixen com
sistemes autònoms i estan disponibles en CD, memòries USB i diverses
formes de configuracions de xarxa. De moment només estan disponibles per
a arquitectures amd64 i i386.
El procés d'instal·lació de Debian GNU/Linux 5.0 ha millorat de diverses
maneres. Entre moltes altres novetats, s'ha recuperat la possibilitat
d'instal·lar des de més d'un CD o DVD, es pot carregar el microprogramari
requerit per alguns dispositius mitjançant suports extraïbles, i es
suporta la instal·lació utilitzant dispositius Braille. El procés
d'arrencada de l'instal·lador també incorpora millores: ara es pot
utilitzar un menú gràfic per triar frontals i entorns d'escriptori, i per
seleccionar el mode expert o rescat. El sistema d'instal·lació de Debian
GNU/Linux s'ha traduït a 63 idiomes.
Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la
manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu Debian GNU/Linux en CD[1] per a
més informació. Aviat també estarà disponible en DVD, CD-ROM i Blu-ray
per part de nombrosos venedors[2].
Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 5.0 des de la versió anterior
Debian GNU /Linux 4.0 (anomenada `etch') són dutes a terme automàticament
amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb
l'eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian
GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l'acte,
sense necessitats especials d'aturada del sistema, però és molt
recomanable llegir les notes de llançament[3] i cercar-hi possibles
problemes. Per a instruccions detallades sobre la instal·lació i
actualització de Debian GNU/Linux, llegiu les notes de llançament.
Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes
a més idiomes en les properes setmanes.
[1] http://www.debian.org/CD/
[2] http://www.debian.org/CD/vendors/
[3] http://www.debian.org/releases/testing/releasenotes
Dedicatòria
-----------
Debian GNU/Linux 5.0 `Lenny' està dedicada a Thiemo Seufer, un
desenvolupador de Debian que va morir el 26 de desembre de 2008 en un
tràgic accident de cotxe. Thiemo estava molt involucrat a Debian.
Mantenia diversos paquets i era el principal responsable del port de
Debian a les arquitectures MIPS. També era un membre de l'equip del
nucli, així com del del Debian Installer (l'instal·lador de Debian). A
més, les seves contribucions van arribar més enllà de del projecte
Debian. Va treballar en el port de MIPS del nucli Linux, en l'emulació de
MIPS amb qemu, i en molts altres projectes petits, massa com per
anomenar-los tots aquí.
Trobarem a faltar la feina d'en Thiemo, la dedicació, els amplis
coneixements tècnics i la seva habilitat per compartir amb els demés. Les
seves contribucions no s'oblidaran. L'alt nivell de la feina feta farà
difícil continuar-la.
Quant a Debian
--------------
Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d'un
miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant
Internet. La dedicació de Debian al programari lliure, la seva naturalesa
no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre
les distribucions GNU/ Linux.
Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la
seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per
oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 5.0 és un altre
pas important en aquesta direcció.
Informació de contacte
----------------------
Per a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a
http://www.debian.org o envieu un correu a <press@debian.org>.
Correu rebut a la llista de Debian en català (debian-user-catalan@lists.debian.org), enviat per Alexander Reichle-Schmehl (tolimar@debian.org):
------------------------------------------------------------------------
The Debian Project http://www.debian.org/
Llançament de Debian GNU/Linux 5.0 press@debian.org
14 de febrer de 2009 http://www.debian.org/News/2009/20090210
------------------------------------------------------------------------
Llançament de Debian GNU/Linux 5.0
El projecte Debian es complau d'anunciar la publicació oficial de la
versió 5.0 de Debian (amb nom clau `lenny') després de 22 mesos de
desenvolupament constant. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure
que suporta un total de dotze arquitectures de processadors i inclou els
entorns d'escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE. També és compatible amb FHS
v2.3 i incorpora programari desenvolupat per a la versió 3.2 d'LSB.
Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des
d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors,
sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a dotze
arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM
PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC
(hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i
Intel EM64T (amd64).
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a
altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo
Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus
també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 `Lenny' també incorpora les
eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a
partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les
necessitats dels sistemes ARM encastats.
Debian GNU/Linux 5.0 (Lenny) inclou el port a la nova EABI d'ARM,
`armel'. Aquest nou port utilitza les característiques de processadors
ARM moderns de forma més eficient. Per tant, l'antic port ARM (arm) és
ara obsolet.
Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari
actualitzats, com l'entorn d'escriptori K 3.5.10 (KDE), una versió
actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.22.2, l'entorn d'escriptori
Xfce 4.4.2, LXDE 0.3.2.1, l'escriptori GNUstep 7.3, X.Org 7.3,
OpenOffice.org 2.4.1, GIMP 2.4.7, Iceweasel (una versió sense marca del
Mozilla Firefox 3.0.6), Icedove (una versió sense marca del Mozilla
Thunderbird 2.0.0.19), PostgreSQL 8.3.5, MySQL 5.0.51a, la col·lecció de
compiladors GNU 4.3.2, la versió del nucli de Linux 2.6.26, Apache 2.2.9,
Samba 3.2.5, Python 2.5.2 i 2.4.6, Perl 5.10.0, PHP 5.2.6, Asterisk
1.4.21.2, Emacs 22, Inkscape 0.46, Nagios 3.06, l'hipervisor Xen 3.2.1
(amb suport per a dom0 i domU), OpenJDK 6b11 i més de 23.000 altres
paquets de programari preparats per a ser utilitzats (empaquetats a
partir de 12.000 paquets font).
Amb la integració d'X.Org 7.3, el servidor d'X es configura
automàticament en la majoria d'ordinadors. Paquets afegits darrerament
també permeten suportar plenament el sistema de fitxers NTFS així com
utilitzar la majoria de de tecles multimèdia. Els fitxers amb format
Adobe Flash funcionen ara amb connectors com swfdec o Gnash. També són
presents millores generals per a ordinadors portàtils, com l'ús automàtic
de l'escalat de la freqüència de la CPU. I per gaudir del temps lliure
s'han afegit nous jocs, des de trencaclosques a jocs de trets en primera
persona. Un canvi destacable és la introducció del `goplay', un navegador
gràfic que permet filtrar, cercar, veure captures de pantalla i llegir
les descripcions dels jocs disponibles a Debian.
La incorporació d'OpenJDK, una versió lliure de la tecnologia Java de
Sun, a Debian GNU/Linux 5.0 fa possible distribuir aplicacions basades en
Java dins el repositori principal de Debian (`main').
Altres millores pel que fa a la seguretat del sistema inclouen la
instal·lació de les actualitzacions de seguretat disponibles mitjançant
l'instal·lador abans de reiniciar el sistema, la reducció dels binaris
setuid root i del nombre de ports oberts en la instal·lació estàndard, i
la compilació de paquets crítics amb les opcions d'enduriment
(«hardening») de GCC. Certes aplicacions també incorporen millores
específiques. Per exemple, PHP està preparat amb el pedaç d'enduriment
Suhosin.
Per a aquells usuaris que no siguin parlants nadius d'anglès, el sistema
de gestió de paquets ara permet la traducció de les descripcions dels
paquets, i si estan disponibles es mostraran automàticament en la llengua
de l'usuari.
Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos mitjans
d'instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la
xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori predeterminat i es troba al primer
CD. L'entorn d'escriptori K (KDE), i els escriptoris Xfce o LXDE es poden
instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux
5.0 novament s'ofereixen CD i DVD multiarquitectura, que permeten
instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc,
així com discs Blu-ray que permeten encabir l'arxiu sencer d'una
arquitectura en únic suport d'instal·lació.
A més a més dels mitjans d'instal·lació convencionals, ara és possible
utilitzar Debian GNU/Linux directament sense necessitat d'instal·lar el
sistema prèviament. Aquestes imatges especials també es coneixen com
sistemes autònoms i estan disponibles en CD, memòries USB i diverses
formes de configuracions de xarxa. De moment només estan disponibles per
a arquitectures amd64 i i386.
El procés d'instal·lació de Debian GNU/Linux 5.0 ha millorat de diverses
maneres. Entre moltes altres novetats, s'ha recuperat la possibilitat
d'instal·lar des de més d'un CD o DVD, es pot carregar el microprogramari
requerit per alguns dispositius mitjançant suports extraïbles, i es
suporta la instal·lació utilitzant dispositius Braille. El procés
d'arrencada de l'instal·lador també incorpora millores: ara es pot
utilitzar un menú gràfic per triar frontals i entorns d'escriptori, i per
seleccionar el mode expert o rescat. El sistema d'instal·lació de Debian
GNU/Linux s'ha traduït a 63 idiomes.
Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la
manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu Debian GNU/Linux en CD[1] per a
més informació. Aviat també estarà disponible en DVD, CD-ROM i Blu-ray
per part de nombrosos venedors[2].
Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 5.0 des de la versió anterior
Debian GNU /Linux 4.0 (anomenada `etch') són dutes a terme automàticament
amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb
l'eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian
GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l'acte,
sense necessitats especials d'aturada del sistema, però és molt
recomanable llegir les notes de llançament[3] i cercar-hi possibles
problemes. Per a instruccions detallades sobre la instal·lació i
actualització de Debian GNU/Linux, llegiu les notes de llançament.
Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes
a més idiomes en les properes setmanes.
[1] http://www.debian.org/CD/
[2] http://www.debian.org/CD/vendors/
[3] http://www.debian.org/releases/testing/releasenotes
Dedicatòria
-----------
Debian GNU/Linux 5.0 `Lenny' està dedicada a Thiemo Seufer, un
desenvolupador de Debian que va morir el 26 de desembre de 2008 en un
tràgic accident de cotxe. Thiemo estava molt involucrat a Debian.
Mantenia diversos paquets i era el principal responsable del port de
Debian a les arquitectures MIPS. També era un membre de l'equip del
nucli, així com del del Debian Installer (l'instal·lador de Debian). A
més, les seves contribucions van arribar més enllà de del projecte
Debian. Va treballar en el port de MIPS del nucli Linux, en l'emulació de
MIPS amb qemu, i en molts altres projectes petits, massa com per
anomenar-los tots aquí.
Trobarem a faltar la feina d'en Thiemo, la dedicació, els amplis
coneixements tècnics i la seva habilitat per compartir amb els demés. Les
seves contribucions no s'oblidaran. L'alt nivell de la feina feta farà
difícil continuar-la.
Quant a Debian
--------------
Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d'un
miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant
Internet. La dedicació de Debian al programari lliure, la seva naturalesa
no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre
les distribucions GNU/ Linux.
Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la
seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per
oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 5.0 és un altre
pas important en aquesta direcció.
Informació de contacte
----------------------
Per a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a
http://www.debian.org o envieu un correu a <press@debian.org>.