Jo abandono!

[PatrickVogeli]

Be, en el meu cas no ve d'ara ke de sobte estigui descontent amb l'ubuntu. Ja fa algunes versions ke, per a mi, en comptes de millorar va cap enrere. Al final he pensat ke jo no tinc cap contracte amb aquesta gent i que debian, pel ke faig ultimament, m'anira millor que ubuntu.

Dit i fet... potser en 6 mesos torno, per que no?

Salut

[CarlesOriol]

Ostres... jo he militat molt contra l'unity i ara soc un defensor absolut. Vaig agafar-li moltissima mania i he provat tots els escriptoris però al final m'he acostumat als menus únics, a l'aprofitament de l'espai en pantalla, a la recerca centralizatda que ara funciona força bé...
Bé... Patrick segur que ens seguirem veient.

Per cert, i tornant al sentit de l'humor que durant molt temps hem compartit en aquest forum: marca el fil com a "solved"

[CarlesOriol]

M'oblidava el dissabte 12 de novembre tenim la festa a Lloret espero veure't i així ens coneixem encara que sigui tard.

https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/.../OneiricOcelot

[PatrickVogeli]

Hola crack! Quant de temps.

Doncs lo de la festa no podra ser. El dia 12 de novembre espero no ser per aquestes terra, ja que a principis de novembre marxo cap a alemania a treballar. A partir d'ara haure d'entrar a de.ubuntuforums.org jajaja.

Salut!

PD: marcant com a solved... no se us escapa ni una eh? xD

[wgarcia]

Auf Wiedersehen und Glück!

[Trior27]

Fa anys que faig propaganda de l'ubuntu dient a tothom que és lògic, clar, tot ho té al seu lloc, no té mariconades com el windows. I ara ja no podré fer-ho.

Ja som 2.

A mes, tota la gent que vaig convencer per que es passessin a Ubuntu des de que van actualitzar a Unity que hem demanen que els hi torni a posar Gnome o el Windows... es molt frustrant...

[wgarcia]

Estrany, jo tinc l'experiència contrària, conec un parell de gent que s'ha actualitzat sola a Unity i no s'està queixant. Potser serà perquè mai no he intentat convèncer a ningú que es passi a Linux a no ser que m'ho demani perquè realment ho vol fer.

[wgarcia]

Una altra observació que se m'havia quedat al tinter. Quan algú em demana si li val la pena de passar-se d'una altre sistema operatiu a Linux, el primer que li dic és que necessita una gran dosi de paciència, perquè no pot pretendre treballar amb Linux d'un dia per a un altre igual o amb tanta rapidesa/facilitat com treballava en un sistema en el qual va estar 10 anys o més. Penso que amb Gnome 2 i Gnome 3 passa el mateix, no es pot pretendre que Gnome 3 (sigui Gnome Shell o Unity) sigui tan configurable com Gnome 2 després de 9 anys (va sortir a l'any 2001) o que ens acostumem a trobar les coses amb la rapidesa que ho fèiem amb Gnome 2, un sistema en el qual vam estar uns quants anys.

[akyra]

Jo penso que quan una persona canvia de sistema operatiu sigui quin sigui el que demana és que en un principi no li doni problemes.
En qualsevol sistema operatiu quan hi ha un cavi de l'entorn gràfic ens trobem amb detrectors i persones que hi estan encantats.
Com a casos clars, i per posar exemples dins del mateix sistema, han estat els canvis del windows XP, a Vista i a W7. Els usuaris quan han sofert un canvi d'on tenien el botó abans a on el tenen ara els hi suposa un trasvals, i estic parlant d'aquell sistema que han utilitzat tota la vida.

Si a sobre fas un canvi a un sistema completament nou, el que desistges és que no tinguis problemes "extranys", ja que això et pot tirar enrera, amb els canvis gràfics ja t'adaptaràs.

A mi personalment, m'agraden els canvis en els entorns gràfics sempre que em resultin més senzills de fer anar, i estic d'acord amb en wgarcia, de que no podem pretendre tindre el mateix amb 6 mesos que el que em tingut amb 10 anys.

A casa meva la meva filla de 5 anys i la meva dóna utilitzen ubuntu com a únic sistema operatiu, i quan els canvis són per fer les seves tasques més senzilles, no han tingut cap problema a pasar-hi, això sí el primer dia es queixen.

Bé, fins aquí la meva disertació.

Salut

[eselma]

Patrick,

Fa uns dotze anys, quan començava a usar Linux, deia "que de gran usaria Debian". Bé, després de lluitar amb Slackware i RedHat (uf!... i sort dels RPM) vaig passar a Mandrake (ara Mandriva) on vaig trobar un S.O. pràctic i fàcil amb KDE. Després vaig passar a Kubuntu, amb la Dapper Drake (gràcies Orestes per les localitzacions), i vaig usar-la un temps. Amb Mepis vaig trobar l'estabilitat de Lenny, i també vaig comprovar que ara instal·lar Debian no em resultava tan difícil com abans. En part potser pels nous aires de Debian, en part per l'experiència que es pot obtenir de fòrums com aquest i el de Mepis: la veritable força de Linux.

Ara que ja estic jubilat treballo amb Debian 6.0 (Squeeze), i no m'ha costat pas gens d'instal·lar. Com diu en Walter, aquí tothom pot trobar la seva talla: qui vol *buntu en té de diferents colors, qui vol Debian també el té, i qui vol Slackware, Gentoo o LFS té els originals i els derivats.

Nosaltres, el usuaris de KDE també vam passar el nostre petit calvari fa un temps; personalment em vaig quedar amb KDE 3.5 mentre vaig poder; alhora KDE 4 anava madurant, i ara ja no li trobo problemes. Potser amb Gnome o Unity també passi el mateix. L'escriptori s'anirà adaptant als usuaris, però els usuaris també ens anirem adaptant...

Quant a la teva anada a Alemanya, et desitjo molta sort; aquí ja veus com està ara l'electrònica. I vés amb compte amb la "Verstimmungshutz"!